português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
COLONIES INDUSTRIALS []
Referències trobades:
429   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 22
anar a la pàgina                         


1 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Singularitats de la colònia Bonmatí / Gerard Buxeda
Buxeda i Majoral, Gerard


En: Revista de Girona. Girona. Any 59, núm. 279 (juliol-agost 2013), p. 48-51 : il. (Economia


Matèries: Colònies industrials ; Municipis
Matèries: Colomer, Joan
Matèries:Colònia Bonmatí
Àmbit:Sant Julià de Llor i Bonmatí
Cronologia:1884 - 1983
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/266958
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cent cinquanta anys de colònies industrials / Pere Joan Sureda
Sureda i Canals, Pere Joan


En: Revista de Girona. Girona. Any 51, Núm. 233 (novembre-desembre 2005), p. 44-51 : il. (Patrimoni
Bibliografia.


Matèries: Patrimoni cultural ; Colònies industrials ; Indústria tèxtil ; Commemoració
Àmbit:Ripollès ; Catalunya
Cronologia:[1850 - 2005]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/96108
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
1860-1960 : cent anys de construcció d'esglésies al Berguedà / Rosa Serra Rotés, Ramon Viladés Llorens
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 8-22 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Notes.

L'historiador Cristopher Alan Bayly va escriure referint-se a l'Europa Catòlica: "Quizás el siglo XIX haya sido el período de construcción de Iglesias más importante de la historia cristiana desde la Alta Edad Media". Una afirmació que val també per la diòcesis de Solsona, i molt especialment per les seves valls industrials de l'Alt Llobregat i del Cardener on, des de finals del segle XIX i a partir del model de colònies industrials, es van construir moltes esglésies.


Matèries: Esglésies ; Arquitectura religiosa ; Construcció d'edificis ; Colònies industrials ; Arquitectes
Àmbit:Berguedà
Cronologia:1860 - 1960
Autors add.:Viladés i Llorens, Ramon
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/426306
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Alexandre Soler i March a la conca del Llobregat : torres mirador i campanars de torre / Raquel Lacuesta
Lacuesta Contreras, Raquel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 31-39 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Notes.

Repassem les aportacions d'Alexandre Soler i March en el paisatge de la conca del Llobregat, tant en el medi urbà com en el medi urbanorural de les colònies industrials. A través dels elements enlairats i esvelts amb què va anar coronant els seus edificis, amb varietat d'alçades, formes, volums, funcions, geometries, colorismes i acabats, hem pogut seguir, cronològicament i estilísticament, l'evolució del seu llenguatge, des d'historicismes medievals de diversa procedència, a modernisme, noucentisme (o tots dos alhora), fins a certs pintoresquismes avalats per la presència dels rius i de la imponent muntanya de Montserrat, eixos i puntals principals del paisatge de les comarques centrals barcelonines, que l'arquitecte Soler va saber aprofitar i integrar hàbilment en la seva arquitectura. Juntament amb les aportacions d'altres arquitectes en les colònies tèxtils del Llobregat no esmentades aquí, l'eix del Llobregat assoleix un skyline fascinant, emblemàtic i singular, on els campanars, en harmonia amb les xemeneies fabrils i domèstiques, assumeixen el protagonisme de fer paisatge.


Matèries: Patrimoni cultural ; Arquitectura ; Colònies industrials ; Elements arquitectònics ; Xemeneies ; Campanars ; Edificis ; Arquitectes ; Modernisme ; Noucentisme
Matèries: Soler i March, Alexandre (1873-1949)
Àmbit:Manresa ; Llobregat, riu
Cronologia:[1873 - 1949]
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/426308
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Transformació de Cal Prat en una colònia noucentista / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 48-56 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Bibliografia i notes.

Els Prat, originaris de Sallent, van començar la construcció de la colònia tèxtil que porta el seu nom el 1871, any en què van iniciar els treballs de construcció de la fàbrica al peu del Llobregat i les obres de construcció de la resclosa i el canal perquè l'aigua del riu havia de proporcionar l'energia necessària per a fer realitat el seu projecte. La colònia va experimentar una notable transformació entre 1920 i 1945 de la mà de l'arquitecte Antoni Darder que, per encàrrec de Josep Prat Feliu, la va convertir en una colònia noucentista.


Matèries: Patrimoni cultural ; Arquitectura ; Colònies industrials ; Fàbriques ; Noucentisme ; Arquitectes
Matèries: Darder, Antoni ; Prat, família
Matèries:Cal Prat de Puig-reig
Àmbit:Puig-reig
Cronologia:[1871 - 1945]
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/426309
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Vaga de 1902 a la fàbrica de filats i teixits J. Serra d'Alguaire / Pilar Pelegrí Terrado
Pelegrí Terrado, Pilar


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 47-56 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquesta comunicació és aprofundir en l'estudi del conflicte laboral més important que té lloc a començaments del segle passat entre les fàbriques tèxtils del canal de Pinyana, en una empresa que fins aleshores havia estat model per a la industrialització de la zona. L'article explica les causes, desenvolupament i conseqüències de la vaga desenvolupada pels obrers de la Fàbrica de filats i teixits Serra i Cia d'Alguaire entre agost i desembre de 1902. Examina, a més, el paper que l'Església, especialment a través del rector del poble, com a membre de la Junta de Reformes Socials, va tenir en el desenvolupament d'aquesta vaga. Finalment, contextualitza el desenvolupament de la colònia especialment entre 1890 i 1911, any que per motius econòmics la fàbrica canviarà de propietaris.


Matèries: Vagues ; Vaga general 1902 ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Colònies industrials ; Església
Matèries:Fàbrica Serra i Cia d'Alguaire ; Colònia Serra d'Alguaire
Àmbit:Alguaire ; Pinyana, canal de
Cronologia:1890 - 1911; (esp. 1902)
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424755
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 429
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió / Josep Padró
Padró Margó, Josep


[Sant Feliu de Llobregat] : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2023
357 p.
Bibliografia. Annexos.
ISBN 9788412611915



Matèries: Colònies industrials ; Fàbriques ; Empreses ; Catalanisme ; Indústria tèxtil ; Obrers industrials ; Vida quotidiana ; Condicions de vida ; Treball infantil ; Educació ; Salut pública ; Associacions recreatives ; Esport ; Església ; Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Crònica gràfica
Matèries:Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló
Àmbit:Colònia Güell, la - Santa Coloma de Cervelló
Cronologia:[1890 - 1979]
Autors add.:Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Tren al seu pas pel poble i les colònies de Puig-reig / Manel Iglesias Rovira, Josep Artero Traserra, Rosa Serra Rotés
Iglesias Rovira, Manel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 74-86 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

Els Pons van fer construir l'estació de Puig-reig davant mateix de la seva colònia on va créixer un carrer de cases i negocis vinculats amb el comerç i els serveis ferroviaris, batejat oficialment amb el nom de Carrer del Comerç, però que tothom va anomenar l'Estació.


Matèries: Xarxa ferroviària ; Ferrocarrils de via estreta ; Estacions de ferrocarril ; Colònies industrials ; Crònica gràfica ; Fotografies
Matèries: Pons, família
Matèries:Colònia Pons de Puig-reig
Àmbit:Puig-reig
Cronologia:1884 - 1973
Autors add.:Artero i Traserra, Josep ; Serra i Rotés, Rosa
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/418533
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Records del tren al seu pas per Gironella / Montse Buscallà, Ernest Bartoló i Portell, Toni Bisbal Baqué
Buscallà, Montse


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 87-100 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 


Matèries: Xarxa ferroviària ; Ferrocarrils de via estreta ; Estacions de ferrocarril ; Colònies industrials ; Crònica gràfica ; Fotografies ; Memòries
Àmbit:Gironella
Cronologia:1884 - 1973
Autors add.:Bartoló i Portell, Ernest ; Bisbal Baqué, Toni
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/418534
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Històries del tren a Cal Rosal / Jordi Carreras Macià
Carreras Macià, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 102-109 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

Els habitantsde cal Rosal anaven fent la seva vida, de casa a la feina i de la feina a casa i observaven com uns treballadors forans explanaven el terreny i posaven les travesses i els raïls de les vies. I quan tot això va estar llest van veure arribar la primera locomotora a l'estació de cal Rosal, que en un primer moment funcionaria com a final de trajecte.


Matèries: Xarxa ferroviària ; Obres públiques ; Ferrocarrils de via estreta ; Estacions de ferrocarril ; Colònies industrials ; Crònica gràfica ; Fotografies
Matèries:Colonia industrial de cal Rosal
Àmbit:Olvan ; Berga
Cronologia:1882 - 1973
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/418535
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Impressions d'una excursió / A. Padró
Padró, A.


En: Cultura. Valls. Any III, Núm. 22 (Setembre 1930), p. 1-2


Matèries: Centres d'ensenyament ; Ensenyament professional ; Activitats culturals ; Viatges ; Crònica ; Colònies industrials ; Escriptors
Matèries:Escola del Treball de Valls ; Colònia Sedó d'Esparreguera
Àmbit:Valls ; Esparreguera
Cronologia:1930
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0000289281 [Exemplar complet]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Oblidat patrimoni industrial de la Baixa Cerdanya / Josep M. Prat Forga
Prat Forga, Josep Maria


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 18 (juny 2023), p. 68-82 : il
Bibliografia. Inclou llista de 82 elements de patrimoni industrial catalogats per l'Institut d'Estudis Ceretans.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Colònies industrials ; Instal·lacions industrials ; Arqueologia industrial
Àmbit:Cerdanya
Cronologia:[2023]
Accés: https://www.recercacerdanya.org/fitxers/ker/ker-18.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 429
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
A l'ombra de la xemeneia [Enregistrament de vídeo] / direcció: Maria Pena



Flix : l'Ajuntament : Associació La Cana, 2014
1 disc òptic (DVD) (24,18 min) : so, col. (Pal)

Documental amb el testimoni oral de les persones que van viure a la Colònia La Fábrica de Flix. Recull també part de les imatges de l'exposició sobre la Fábrica de Flix que es va fer durant les IV Jornades de Patrimoni Històric a Flix al setembre de 2014.



Matèries: Colònies industrials ; Història oral ; Empreses industrials ; Fàbriques ; Indústria elèctrica ; Indústria química ; Documents audiovisuals
Matèries:Colònia Fábrica de Flix ; Electro-Química de Flix
Àmbit:Flix
Cronologia:[0000 - 1997]
Autors add.:Pena, Maria (Dir.)
Autors add.:Associació Cultural La Cana de Flix ; Ajuntament de Flix
Localització: B. Artur Bladé i Desumvila (Flix)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 429
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Recordant la Capella de la Colònia / J.A. Collazos
Collazos Ribera, Josep Antoni


En: La Veu de Flix. Època V, Núm. 233 (juny 1999), p. 16-18



Matèries: Colònies industrials ; Capelles ; Fàbriques ; Indústria química
Matèries:Colònia Fàbrica de Flix
Àmbit:Flix
Cronologia:[0000 - 1999]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Municipal (Ascó); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); B. Municipal Dolors Cabré (Riba-roja d'Ebre); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 429
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Poble alemany de la Ribera : un centenar de descedents dels treballadors alemanys de la química mantenen les arrels / Andreu Caralt
Caralt Giménez, Andreu


En: Diari de Tarragona. Tarragona (13 de desembre 2003), p. 23



Matèries: Indústria química ; Empreses estrangeres ; Colònies industrials ; Població estrangera
Matèries: Alemanys
Matèries:Sociedad Electroquímica de Flix
Àmbit:Flix
Cronologia:[1897 - 2003]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 429
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sociedad electroquímica de Flix



Flix : [la societat], 1917
[20] p. : pral. il., plàn. ; 27 cm



Matèries: Habitatges públics ; Colònies industrials ; Indústria química ; Habitatges protegits
Àmbit:Flix
Cronologia:1917
Autors add.:Sociedad Electroquímica de Flix


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rehabilitation and change of use project of one of the main buildings "La Caserna" of the former Flix chemical colony in the center of the new production [Fitxer informàtic] / Ivan Muñoz Muñoz, Eric Esquefa Casolivé ; [dirigit per: Jesús Esquinas Dessy]
Muñoz Muñoz, Ivan


2019
Dirigida per: Esquinas Dessy, Jesús. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Representació Arquitectònica, 2019
1 recurs electrònic
Treball final de grau. Concurs als millors Projectes Fi de Carrera d'Arquitectura Tècnica i Treballs Fi de Grau de Ciències i Tecnologies de l'Edificació defensats durant els cursos acadèmics 2017/18 i 2018/19.

Flix is a municipality in the north of Ribera d'Ebre, in the province of Tarragona, where, in 2016, at the Business Center, they had the initiative to open a coworking space aimed at small entrepreneurs and / or new entrepreneurs. This is constituted in a space of 35m2 where five coworkers have room. Following the success and demand of spaces, a rehabilitation project is proposed for a historic building that is part of the industrial complex of the factory and the chemical colony of Flix, in order to create a new space for larger coworking and with more services. This is the project to change the use and rehabilitation of the former Civil Guard barracks in Coworking located on the Avenida de Ribarroja s/n corner of Ernest Scheff Street. What we want to achieve is to enable the building, which was originally residential with compact volumes, in clear spaces with common areas to improve relations between companies. The new building will retain the same volume as the original but with a new distribution of the spaces adapted to the new needs.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Conversió d'edificis ; Colònies industrials ; Fàbriques ; Indústria química
Àmbit:Flix
Cronologia:[2019]
Autors add.:Esquefa Casolivé, Eric ; Esquinas Dessy, Jesús (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2117/173519


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Creació d'un passiu ambiental a Catalunya. Història de la planta química de Flix al riu Ebre (1897-2013) [Fitxer informàtic] / Marta Pujadas i Garriga ; [dirigida per: Agustí Nieto-Galan, Joan Martínez Alier]
Pujadas i Garriga, Marta


2015
Dirigida per: Nieto-Galan, Agustí; Martínez Alier, Joan. Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, 2015
1 recurs electrònic

Aquesta tesi doctoral contribueix a la comprensió de la història socio-ambiental de la localitat de Flix a la Ribera d'Ebre (Catalunya), i avalua els costos ambientals de la Sociedad Electroquímica de Flix (EQF), la indústria química que ha dominat l'activitat econòmica de la vila durant més d'un segle. Fundada l'any 1897, fou la primera empresa química espanyola en produir clor i sosa càustica pel mètode electrolític. Al llarg del segle ha donat feina a una part important de la població. Als anys 1960s, moment en què el nombre d'habitants de Flix superava els 5.000, gairebé una quarta part de la població activa treballava a la fàbrica. Durant les primeres dècades del segle XX, personal amb elevada formació tècnica procedent de l'empresa mare Chemische Fabrik Elektron Griesheim es traslladaren a viure a Flix creant una colònia industrial aïllada i autosuficient, que imposà la coexistència de dues comunitats diferenciades: la d'operaris, gent local residents al nucli antic i la de tècnics i directius, de nacionalitat fonamentalment germànica, instal·lats a la colònia. Als anys 1940s l'activitat de l'electroquímica s'anà diversificant cap a la fabricació de productes organoclorats (pesticides, PCBs, CFCs, etc.), provocant que la matriu de substàncies residuals alliberades al medi assolís, als anys 1960s, una elevada complexitat. El tancament del riu a l'alçada de la fàbrica per a la construcció d'una central hidroelèctrica l'any 1945 comportà que els fangs residuals, abocats a l'aigua sense tractament previ, s'anessin dipositant a l'embassament davant la fàbrica. La substitució de la tecnologia del clor per cel·les de mercuri en la mateixa època comportà també la seva acumulació al sòl, els sediments i l'atmosfera. Finalment, als anys 1970s, la inauguració d'una planta de fosfat bicàlcic comportaria un impacte radiològic sobre els fangs acumulats a l'embassament. Com a resultat, els elevats nivells de contaminació presents a l'entorn de Flix han impactat durant dècades el medi i la salut de la població. L'any 2003 una sentència judicial condemnava l'empresa per delicte ambiental. Tanmateix, aquesta no ha reconegut ni els impactes produïts, ni els passius ambientals generats, i que han estat estimats en aquesta recerca de l'ordre de 400 a 500 milions _. Tot i l'existència d'algunes veus crítiques al llarg del segle i la consciència que l'activitat de la química no podia ser innòcua, s'ha imposat entre la població la visió col·lectiva de la millora en el benestar individual produït per poder treballar a la fàbrica. La població ha tendit a considerar que els impactes a llarg termini sobre la salut i el medi quedaven compensats pels beneficis econòmics generats a curt termini. Com a conseqüència no ha existit un sindicalisme ambientalista i gairebé no hi ha hagut reclamacions per qüestions ambientals fins que el perill de tancament de la fàbrica i la pèrdua de llocs de treball als anys 1990s, i especialment l'any 2013, no es feu evident. La recerca plantejada en aquesta tesi té per objectiu realitzar l'anàlisi històric dels processos que han provocat l'acumulació d'un important volum d'impactes ambientals a l'entorn de Flix i la seva població, així com l'anàlisi de les responsabilitats sobre aquests danys. Fent ús de l'economia ecològica, la tesi analitza les repercussions de la seva distribució entre la població, les administracions públiques i l'empresa en últim terme, obligada a assumir menys de 10 milions _ per la restauració de l'embassament.


Matèries: Empreses ; Indústria química ; Colònies industrials ; Contaminació de l'aigua ; Contaminació fluvial ; Impacte ambiental ; Medi ambient ; Tesis doctorals
Matèries:Electro-Química de Flix
Àmbit:Ebre, riu ; Flix
Cronologia:1897 - 2013
Autors add.:Nieto i Galan, Agustí (Dir.) ; Martínez Alier, Joan (Dir.)
Accés: https://ddd.uab.cat/record/136774
https://hdl.handle.net/10803/300739


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Colònia Sedó d'Esparreguera. La llarga trajectòria d'una colònia industrial emblemàtica, de Gràcia Dorel-Ferré / Mercè Renom Pulit
Renom i Pulit, Mercè


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 25 (2022) , p. 99-100 (Ressenyes
Ressenya de:
. La Colònia Sedó d'Esparreguera. La llarga trajectòria d'una colònia industrial emblemàtica / Gràcia Dorel-Ferré. Esparreguera : Ajuntament : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2021


Matèries: Ressenyes ; Colònies industrials ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Energia hidràulica
Matèries:Colònia Sedó d'Esparreguera
Àmbit:Esparreguera
Cronologia:[1846 - 1980]
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/416193
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cal Riera (Puig-reig, Berguedà), una colònia tèxtil en procés de despoblament / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 53-64
Notes. Resum en català i anglès.

La colònia tèxtil de Cal Riera (Puig-reig, Berguedà) neix a finals del segle XIX en el context d'industrialització i poblament de l'alta vall del Llobregat. De totes les colònies de Puig-reig, la de Cal Riera, anomenada també Colònia Manen, és una de les menys conegudes i reconegudes. La seva història està estretament vinculada a la de la masia que li dona nom, la Casa Gran de Cal Riera de Merola, els orígens de la qual es remunten als temps medievals; també a la de la família d'industrials Manent, després Manen, una de les moltes que van fer de Ca- talunya la fàbrica d'Espanya, i de la indústria tèxtil un motor de desenvolupament del país i del Berguedà. Fins als anys setanta del segle XX es va mantenir oberta la botiga i l'escola, però en tancar- se l'escola i haver-se de traslladar els nens i nenes a Puig-reig o a Navàs, moltes famílies van optar per abandonar els pisos de la colònia, molt envellits. El despoblament, accentuat per la davallada dels serveis i de les condicions de manteniment, precipità l'abandonament. Quan la fàbrica va tancar les portes l'any 1979 hi treballaven 370 persones, però a la colònia n'hi vivien moltes menys. La fàbrica fou adquirida per un industrial berguedà que reinicià l'activitat fabril amb una moderna filatura que es manté activa. Els habitatges dels carrers de Santa Isabel i de Sant Antoni M. Claret foren adjudicats en subhasta a un grup inversor que els va arranjar i els va vendre a la gent que hi vivia. La resta d'habitatges i edificis són propietat d'una empresa bar- celonina i es troben en un procés de degradació molt notable. Els esforços que l'Ajuntament de Puig-reig ha fet en els últims anys per revertir aquesta situació -urbanització de carrers i places, dotació de serveis bàsics de sanejament i servei d'aigües, enllumenat, serveis de recollida d'escombraries i centre cívic, entre les més notables- no semblen donar fruits. Dels 105 habitants del 2000 s'ha passat als 68 del 2020.


Matèries: Colònies industrials ; Indústria tèxtil ; Crisi econòmica ; Despoblament
Matèries:Cal Riera de Puig-reig
Àmbit:Puig-reig
Cronologia:[1900 - 2000]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426553
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 22
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3